L’Armament al Castell de Rocabruna
L’hivern de 2020 i 2021 l’equip d’IN SITU SCP i ATICS SL va documentar un conjunt de gravats rupestres en una balma del Ripollès. La seva intervenció d’urgència va permetre fer-ne una anàlisi visual, la digitalització dels gravats i excavar un petit recinte a la base de la balma.
El resultat és la crònica d’una posta de caça al més pur estil medieval. A uns 1600 metres d’alçada, un dels cingles de can Picola al municipi d’Ogassa conserva un conjunt de gravats extraordinari a la balma les Picotoses. En Ricard Darder i en Francesc Roma el varen descobrir en una visita a la veïna cova dels Encantats, l’estiu de 2020. Des de la Direcció General de Patrimoni Cultural es va decidir intervenir-hi per fer-ne un registre exhaustiu i protegir-lo.
El pany de paret, d’una vintena de metres de llarg, mostra les restes d’una sèrie d’escenes gravades amb línies incises molt fines. Ocupen petites superfícies, entre 20 i 100 cm2 , la major part de les figures no supera els 5 cm de dimensió màxima i es troben entre 120 i 180 cm per sobre del nivell de circulació. La tècnica i el contingut són propis del període baix-medieval i modern.
Gran part dels elements estan organitzats en escenes que expliquen episodis o mecanismes de cacera i que contenen moltes figures antropomorfes, zoomorfes, de dispositius i d’armes, en imatges explicatives tècniques o simplement narratives. En els episodis de cacera es reconeixen homes armats o enfrontats, animals fugint o també enfrontats, homes armats acorralant un animal en un racó de la roca. En alguna ocasió un animal es troba atrapat en un garbuix de cordills o xarxa que podria ser una trampa.
Des d’un punt de vista geogràfic, la posta o parada es troba en un espai que constitueix l’únic pas de les persones o animals, de tal manera que queden tancats entre el cingle superior i l’inferior. Com es veu en la imatge, hi ha dos camins paral·lels, un a una cota superior, on se situa la parada, i l’altre a una cota inferior. Tancar el pas amb algun element vegetal (barrera o tanca) o apostar-hi persones que desviessin el curs dels animals obligava aquests a emprendre el camí superior, on obligatòriament havien de passar pel corredor d’un metre d’amplada que queda entre l’estructura adossada a la balma i un bloc desprès del sostre. Recolza aquesta hipòtesi el fet que la balma sigui un espai marginal en relació a les activitats ramaderes, documentades en els prats de les cotes superiors i en els de les inferiors, però que no deixa de ser potencialment un lloc de pas.
La temàtica de la cacera es representa molt freqüentment en l’època medieval i moderna, tant en escenes de gravats rupestres com en les pictòriques i en il·lustracions. En la iconografia dels llibres de cacera antics s’hi reconeixen molts elements assimilables al contingut dels gravats de la balma de les Picotoses. Per una banda, xarxes i palissades, elements de direcció, contenció i de captura dels animals salvatges. D’una altra, l’ús de la ballesta, la llança i l’espasa, així com d’animals vius com a reclam, que també estan ben documentats tant a la baixa edat mitjana com a la moderna.
Relacionats
