Dipòsits funeraris d’emergència al castell d’Hostalric
La Coma (Sant Martí d’Empúries-L’Escala, Alt Empordà)
Bibiana Agustí Farjas, Dolors Codina Reina, Antònia Díaz-Carvajal
Juliol de 2016
Durant el passat mes de juny s’ha dut a terme una intervenció arqueològica d’excavació a la necròpolis de la Coma, localitzada en un dels turons de l’àrea rural d’Empúries. Aquesta intervenció forma part del projecte quadriennal 2014-2017 Coementerium et Funus. Estudi de les necròpolis tardoantigues al nordest de la Tarraconensis, promogut per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca –AGAUR- i avalat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els treballs s’han realitzat amb la col·laboració d’un equip de joves arqueòlegs i estudiants de diverses universitats espanyoles i europees que es formen en la pràctica de l’arqueologia funerària, els mètodes de registre i l’estudi de les restes humanes.
El jaciment de la Coma fou descobert el 2010 durant unes obres de modificació de la carretera que comunica l’Escala amb Sant Martí d’Empúries. L’interès de la necròpolis resideix tant en el seu període d’ús funerari en època tardorromana com en les possibilitats arqueològiques a nivell de registre funerari in situ. S’hi afegeix el fet de poder ampliar la mostra antropològica tant de la mateixa necròpolis com de les sèries que són objecte de l’estudi del projecte de recerca.
El registre arqueològic de 2015 i 2016 ha permès documentar 15 noves estructures funeràries d’època tardo-antiga, organitzades en tres petites terrasses en el vessant occidental del turó.
Una àrea central està formada per tres tombes en cupa (figura 2; figura 3); al seu entorn es distribueixen la resta, bé en fosses amb coberta de tègules a doble vessant (figura 4) i sobrecoberta en túmul, bé en fosses amb continents funeraris en àmfora (figura 5) que acullen
restes infantils.
Es tracta de variants constructives on la monumentalitat de la cupa i la fossa construïda en maçoneria o la fossa simple i la coberta de tègules és l’aspecte formal que les caracteritza i diferencia. La presència de túmuls formats per l’acumulació de pedres i morter o per fragments d’àmfora de les tombes més senzilles supleix la cupa construïda en les tombes més monumentals.
Als efectius antropològics de 2010 (18 individus) i els de 2015 (9 individus) s’hi afegeixen els 7 individus de 2016, la major part dels quals infantils (figura 6).
L’homogeneïtat en l’orientació de les fosses i dels individus, la disposició dels cossos i l’escassedat
de materials d’acompanyament o de vestir ens situa en un context ideològic funerari propi del
cristianisme. L’estudi dels materials arqueològics ens ajusta la seva utilització entre els segles IV-V
d.C.
Related posts
